CrazyBlog!

On? http://tinyurl.com/6agjbt

Com apuntar-se? http://extralinux.net/node/125

Més informació! https://wiki.ubuntu.com/InstallIntr%C3%A8pid

A mi m’hi trobareu! I m’hi escoltareu… OMG!XD

És evident que menjar castanyes no és pas una tradició que a la quitxalla els hi faci gaire il·lusió i en canvi disfressar-se i anar de casa en casa buscant caramels sol ser més motivant. De tota manera no podem negar que les castanyes i els panellets són fruit de la nostra tradició i que els fantasmes i la Jack-o’ lantern no. En canvi cada any més se sent parlar a la gent que s’acosta Halloween, botigues plenes de disfresses omplen els carrers i fins i tot els nens ja van casa per casa cridant “Trick or Treat!”.

D’altra banda el dia de tots sants diu la tradició cristiana que quan arriba el migdia les animes dels morts que fa menys temps que ho són surten del purgatori per arreplegar-se amb els més estimats. D’aquí suposo que ve la festa de la por…

Viladecavalls n’és un exemple. Nens i nenes del poble surten a buscar caramels disfressats de fantasmes mentre que l’esplai munta una paradeta de castanyes a la plaça del poble. Enguany no serà menys. Però l’esplai està quedant-se sense nens i pot ser un bon reclam, preparar una casa encantada on siguem nosaltres els que espantem, no posarem cap carbassa però farem por… No deixarem de defensar les tradicions catalanes però tampoc podem lluitar contra parets, la nostra feina la seguirem fent com sempre!

Doncs aquí va el cartell! Hi esteu tots convidats!

“Vora el foc hi ha la mainada
que castanyes fa torrar,
quan les tingui bufadetes
el gatet hi jugarà”

Salut!

Perquè no ho demanem?

Qui no la vol?

Una nova distribució està apunt d’arribar i el que està clar es que l’OOo3 el volem usar tots!:D

Passa-ho!

Seguint amb la proposta d’aquest Blog Action Day, avui reflexionaré en la relació de la pobresa i la tecnologia, els països pobres són poc avançats en tecnologia? Quin impacte hi tenen les noves tecnologies en zones de pobresa? Val a dir que la pobresa no és una cosa de països, sinó de gent i zones, un païs com Brasil costaria de definir si és o no pobre (recursos en tenen) però la corrupció i un desenvolupament escarpat fan que hi hagi un gran desequilibri de riquesa en el païs. Però pot ajudar la tecnologia a millorar la situació?

Des de l’aparició de la gran xarxa i de les xarxes socials, cada cop es coneixen més els problemes d’arreu i projectes de desenvolupament educatiu lligat a la tecnologia com One Laptop per Child, han treballat aquest punt de vista.

Però la tecnologia sola no aporta res, tot recau en l’educació i l’aprenentatge de com fer servir aquesta tecnologia. El projecte OLPC té la missió (segons la seva web) de donar un punt de suport a les noves tecnologies amb un portàtil de baix cost per cada nen pobre. Però sense uns infraestructura que doni accés a l’electricitat i internet això no serveix de res, evidentment han fet el màxim però hi falten recursos. D’una zona sense recursos, no en podem treure’n recursos… A part falta una part d’educació tant pels nens que usen els OLPC com pels pares, com pels mestres… és força complicat i des del meu punt de vista crec que s’haurien de plantar unes bases per fer el coneixement accessible a tot el món i fer-ho bé.

Per tant crec que l’impacte de la tecnologia en països pobres és poc per la banda d’ús i molt per que genera més desequilibri. Sense coneixment la tecnologia no serveix per res i on hi ha pocs recursos no només hi ha poca tecnologia sinó que a més, en cas de poder-la tenir, no la sabrien usar. Per tant acabo amb la mateixa reflexió que en el post anterior: Coneixement!

Molts cops m’he parat a pensar com seria un món ideal. Sempre he coincidit en que la pobresa i la sobrepoblació són el que sobra d’aquest món ideal. No sóc pas un infeliç però aquests dos problemes sempre m’han preocupat. I si fóssim menys? I si tots tinguéssim els mateixos recursos?

Si fóssim menys alguna cosa milloraria, el planeta no patiria tant la nostra intrusió, els recursos es podrien repartir, mirant les coses d’aquesta manera, la sobrepoblació és una causa de la pobresa, però fa anys no erem tants i el repartiment de recursos era el mateix, tot i així, segur que els pobres no eren tant pobres ni els rics tant rics.

Parlo de recursos, no de calers, els calers no serveixen per res. La pobresa és la manca, la manca de menjar, de beure, de salut, de felicitat. Ara és quan veureu que els pobres ara són més pobres.

Quan penso en la pobresa sempre em ve al cap Àfrica, Amèrica del sud i alguns països asiàtics, però sempre que em paro a pensar i crec que en un passat eren més feliços i passaven menys gana. No tenien armes, ni medicaments, evidentment patien però patien el seu propi desenvolupament. En canvi ara, volem una solució, volem que no pateixin, però volem també el seu petroli, el seu territori i la seva mà d’obra. Jo sempre em pregunto qui som nosaltres per anar allà i donar medicaments i aliments, qui som per donar consells, qui som per desenvolupar un país al nostre gust, qui som per repartir preservatius. La manera de fer, educació, cultura, tot allà és diferent, en canvi volem que siguin com nosaltres i aquest crec que és el principal problema. Nosaltres. Imagineu-vos ara un d’aquests països però on no hi hagués hagut colonialismes, segur que veureu un munt de nens rient i corrent pel camp o desert, amb gana i sed però amb la població justa del país, amb els métodes de fer del país. D’acord potser no és el millor, però s’adapten.

Ara us he possat en contra meu, però ni tant sols els medicaments que enviem els fan bé. Els medicaments creen sobrepoblació. I un país sense recursos no se la pot permetre, sona cruel, però crec que l’hem cagat. Crec que cada païs hauria de creixer a la seva manera. Desenvolupament no és la paraula, qui diu que el nostre país és més que l’altre, si nosaltres ens destrossem la nostra terra!

Per tant crec que la solució no és donar recursos ni “desenvolupament” sinó fer un intercanvi de coneixements i que aquests coneixements serveixin pel desenvolupament comú, ells sabent aprofitar més els recursos que tenen i nosaltres sabent cuidar més la terra que tenim.

Demà més!

Com ja sabeu, des de fa molt de temps, el departament d’educació de la Generalitat està migrant les escoles a Linux, ha deixat de compra llicències de M$ per les escoles i ha engegat una distribució basada en openSUSE: la Linkat (a hores d’ara amb versió 2.0). Però…. com ho fem perquè els instituts facin el pas? Com fem perquè els professors i alumnes canviin sense problemes i, creguin en el canvi?

Doncs d’això mateix me n’encarrego jo!

Fa dos anys que ajudo en la coordinació informàtica de l’IES Nicolau Copèrnic, puc dir que em conec el centre, la seva xarxa i les necessitats dels professors, i ja des que vaig entrar ja pensava en la migració.

El primer pas era aconseguir un primer contacte, com que l’ordinador està dotat d’un gran nombre d’ordinadors, entre els quals hi ha més de 30 portàtils (avui dia, fets caldo), fa un any vaig posar Linux als ordinadors de la Biblioteca. El detall està en que la biblioteca és un lloc de consulta. Hi passa tothom, no és crucial per les classes i… en que només vam instal·lar Linux. Per tant, actualment tenim una biblioteca amb 12 ordinadors on, tothom està obligat a fer un tastet. I cal dir que no he tingut cap queixa i tothom s’hi ha adaptat.

A partir d’aquí calia que tots els ordinadors del centre disposessin dels dos Sistemes Operatius perqué la gent pugués fer el pas i informar al professorat de la línia a seguir: d’aquí poc, no hi haurà windows disponible! Per tant, s’han d’anar acostumant. I en aquest punt estem. Estem reinstal·lant tots els ordinadors per tenir arranc dual. Ens en queden pocs i aquesta setmana hem acabat una aula nova de 18 ordinadors duals.

Un dels pc's de l'aula nova amb coperniX

Per tant el proper pas és assegurar  de trobar software substitut del que trobem als windows i formar els professors.

Respecte la distribució usada, hem treballat per preparar una distribució pròpia: coperniX, basada en ubuntu, ja que linkat… està verda, molt verda! Que en penseu?